Retorne
a escriure al blog desprès de tant de temps. He tingut en ment moltes vegades
tornar a passar i escriure alguna cosa en referència al que faig a l’aula, però
la veritat que tinc tantes coses que dir que no sé bé per on començar.
Aquest
curs, està donant-me l’oportunitat de posar en pràctica moltes de les coses que
porte ja 3 cursos aprenent, a través de formacions, d’experiències personals, i
per fi m’ha arribat l’oportunitat de poder posar en pràctica, allò que
considere que deuria ser l’educació, un lloc on les xiquetes i xiquets tinguen
l’oportunitat de créixer feliços i respectant els seus ritmes de creixement. És
per aquest motiu que la meua manera de treball es centra en metodologies
respectuoses. De la metodologia Montessori, m’agrada la seua forma de veure la
infància, eixe respecte del què estic parlant, no forçar a l’alumnat a fer
coses què encara no està preparat. D’ella he aprés que cada xiqueta i xiquet té
un període sensible, un període en el qual les i els protagonistes són
susceptibles a un determinat aprenentatge (parla, escriptura, moviments...). no
totes les persones ens desenvolupem de la mateixa manera, ni el mateix temps, a
cada persona li apareix eixe període sensible en el seu moment adequat, per
tant és necessari observar-los per saber determinar quan apareix un període
sensible en ells i poder donar-los els materials necessaris per què puga
aprendre el màxim possible. Sols quan apareix aquest període sensible és quan
mostren vertader interès, i com tots sabem, l’aprenentatge es produeix quan hi
ha interès i motivació d’aprendre, fora d’aquests àmbits l’aprenentatge és molt
més difícil d’aprendre i donar-se. De Maria Montessori, també m’agraden els
materials que va crear per als infants, siguent materials molt motivadors,
estudiats al mil·límetre, atractius, i que permeten desenvolupar totes les
àrees curriculars, ja que estan pensats per al desenvolupament ple de la
persona.
A
través de varies formacions per mig de cursos i tallers, he après molt sobre
esta filosofia de vida i d’aprenentatge i m’han fet obrir el ulls i veure la
infància com allò què és, un moment de la vida essencial i molt important, que
devem cuidar. Aquests cursos i formacions les he realitzat a través de JaisaEducativos, del qui he après la quantitat de materials en els que poder
treballar a l’aula. Pequefelicidad, amb Marta he après a través dels taller
presencials, com deu ser aquesta filosofia i aquest respecte, la calma sobretot
que comporta treballar així, i que algun dia m’arribarà, un procés difícil
d’interioritzar, ja que la nostra vida sempre va atrotinada, per intentar
complir les expectatives en el nostre alumnat, amb materials, preparació de
classes...
La llum
en el meu camí me la va obrir el seminari de IMI, un cap de setmana formatiu
que em va fer tornar-me a enamorar de la meua tasca com a mestra a partir d’ací el meu interès en voler saber
més i més. També he tingut ponents molt bons a través dels CEFIREs, els centres de formació del professorat, que han sabut transmetre tot allò que sabien i
poder posar-ho en pràctica en l’aula.
Així
doncs, la meua finalitat aquest any, en l’aula de 2 anyets, era intentar
transmetre tot allò que he après durant alguns anys, i que continue en fase
d’aprenentatge bé a través de cursos, xerrades, lectures de llibres, blogs
educatius que donen milers de idees...
Per
tant, en l’organització de les classes he decidit enguany que fóra de la
següent manera:
- A primera hora entrada i benvinguda a l’escola, on realitzem els hàbits de llevar-nos jaquetes, traure l’esmorzar, agenda... i sentar-nos junts a dir-nos bon dia i situar-nos en el aula. Per a dur-ho a terme he preparat una assemblea un tant especial, a través de l’arbre de la vida, on cadascú posa la seua foto en ell i el saludem com toca. Seguidament el que fem és veure quin animalet marí ens visita (ja que estem aprenent sobre el tema de la mar) i parlar un poc sobre ell.
- Una vegada feta la rutina de l’assemblea, si tinc algun material que considere que pot presentar-se en grup, faig la presentació abans de posar-nos a treballar en el material.
- I seguidament tenim una hora de treball autònom i lliure amb el material que tenim a l’aula, reforçant dia a dia les rutines de joc, com jugar damunt de l’estora o damunt la taula. I recollir el material amb el que ja no volem treballar més. En aquest apartat tinc per a crear moltíssimes més entrades al blog, però com que tots els material els vaig recollint a les pàgines de Facebook i Instagram, mostraré unes fotos que poden fer-nos una idea d’aquesta estona de treball.
-
- Desprès
d’aquesta hora de treball, o joc per a ells, és l’hora d’esmorzar, moment en el
qual cadascú té el seu mantelet individual, per anar creant hàbits de cura i
neteja. Quan cada xiqueta i xiquet acaben d’esmorzar han de rentar el seu
mantel i guardar-lo.
- A les 11, 11:15, una vegada acabat l’esmorzar eixim al pati, i disfrutem amb els demés companys del cicle d’infantil, on els més majorets, es fan càrrec dels xicotets de l’escola, sentint-se importants per tindre cura d’ells.
- Una vegada acabat el pati organitzem treballs dirigits a través d’activitats sobre allò que estem aprenent (la mar, artistes, estacions, colors...). aquestes activitats poden ser de pintura, experimentació, música, psicomotricitat, moviment lliure, aula de la llum.Alguns exemples de les activitats que fem, a través de les fotos:
- Una vegada hem acabat aquesta activitat tornem al joc lliure, però ara a través de racons de joc simbòlic com la cuineta, els metges, cotxes, construccions, art, el mar.
- I per acabar el dia, queda fer la rutina de llavar-se les mans i preparar-se per dinar
